Tots hem fet servir pintures en l’àmbit domèstic o laboral. Tots treballem i vivim en espais recoberts de pintures i vernissos… la gran evolució d’aquests productes químics ha vingut condicionada per una expansió creixent del sector industrial i de la construcció a partir de mitjans del segle XX.
Com evoluciona la producció i la utilització de les pintures? El desenvolupament econòmic i l’increment demogràfic durant la postguerra van generar una creixent demanda d’aquest tipus de productes. Aquests, tenien que ser econòmics, pràctics, ràpids i fàcils d’aplicar. Característiques que es van assolir, però sense tenir en compte els perjudicis sobre la salut de las persones i el medi ambient, ocasionats per la utilització de substàncies nocives en la seva formulació. És a partir dels anys 70 quan es comencen a buscar alternatives menys perjudicials que las pintures convencionals, fabricant pintures a base de substancies d’origen mineral i vegetal. Però l’impuls definitiu a aquesta tendència es va produir amb l’aparició durant els anys 90 de las certificacions de compromís mediambiental en l’edificació como LEED®, BREEAM® i VERDE®.
Quina és la composició de les pintures? En quins elements podem incidir per tal de que les pintures siguin més respectuoses amb l’entorn?
Els elements més importants en la composició de les pintures són els pigments, els aglutinants, els dissolvents i els additius.
Els pigments són unes substancies que aporten propietats òptiques com la opacitat o el color. Actualment, per tal de reduir l’impacte sobre el medi ambient es treballa en la minimització de l’ús de metalls pesats (como el plom, el cadmi, el cobalt o el crom) i del clor en l’elaboració química dels pigments. Tanmateix, hi ha una creixent predisposició a utilitzar pigments d’origen vegetal i/o mineral en la producció de les “pintures naturals”.
Els aglutinants tenen com a funció unir els pigments i altres substancies entre si proporcionant, elasticitat i resistència. Una pintura respectuosa amb la salut de les persones seria aquella que utilitza com a substància aglutinant, el làtex natural, els olis vegetals (llinosa, soja), resines o ceres naturals i caseïna.
Els dissolvents dilueixen les partícules sòlides que es troben en la pintura. Fan fluida la pintura, però en el cas de les pintures convencionals, alliberen substàncies volàtils tòxiques. Cal dir que els dissolvents són uns elements que es troben en una proporció molt elevada en les pintures i que la progressiva substitució de les substàncies base petroli per aigua i olis de pell de cítrics, com a dissolvent, tindrà efectes positius sobre la salut de les persones i el medi ambient.
La funció dels additius és modificar certes propietats de la pintura o aportar-ne altres de noves. Serien els additius antiescumejants, fungicides, secants, etc.
Com a secant, sovint s’utilitzen combinacions orgàniques metàl·liques. Són especialment perjudicials aquelles substàncies que contenen plom o cobalt. En molts casos el contingut en plom s’ha reduït o eliminat.
Els conservants com els fungicides o insecticides, eliminen fongs, floridures i paràsits de les pintures. En aquest camp es van substituint substàncies com els compostos clorats, de mercuri…per sals bòriques i òxid de zinc, reduint significativament la toxicitat del material de rebuig en la producció i en la utilització de les pintures.
Una pintura “sostenible” és doncs, una pintura sense dissolvents orgànics volàtils tòxics i que conté com a base aglutinant, oli vegetal, sobretot de llinosa, resines naturals o caseïna . A més a més, els pigments no haurien de contenir metalls pesants. Aquests haurien de provenir de terres, òxids de metall i d’altres productes d’origen mineral o vegetal.
Quin benefici aporta el consum de pintures “sostenibles”?
En primer lloc, no desprenen gasos tòxics, ni en la seva producció, ni en l’aplicació. Aquest és un punt a favor de la salut i seguretat de l’usuari i una millora per l’entorn. La fabricació d’aquest tipus de pintures ha de respectar al màxim el medi AMBIENT, considerant tant el consum de matèries primeres como el reciclatge dels residus i dels embalatges.
En general, aquests productes, són més porosos, això permet la transpiració de les superfícies tractades. Al ser els acabats a porus obert, també esmorteeixen el soroll i les vibracions. Les àrees tractades amb aquests productes no pateixen càrrega electrostàtica, afavorint la netedat i salubritat de l’entorn. A més a més són productes que ofereixen un acabat poc brillant, respectant l’estructura natural de la llum, impedint la reflexió.
GILI INDUSTRIAL, prestant una especial atenció a la salut de l’usuari i al medi ambient, ha incorporat en la seva web INDUSTRIA VERDA pintures i elements de marcatge industrial a l’aigua o amb certificació EU Ecolabel. Us interessa? Feu-li una ullada!
